MANIFEST DE L’ILLA EDUCATIVA LA MITJANA
Davant les informacions als mitjans de comunicació en data 16/02/2021 en relació a l’edificació del solar de 3.500 m2 situat al costat de l’illa educativa La Mitjana (C/ Josep Pallach, 2): l’escola, l’institut i les AMPA’s de l’escola bressol, de l’escola i de l’institut, ens hem unit per manifestar i fer pública la nostra preocupació, alhora que efectuar les nostres demandes.
Som conscients de les necessitats actuals que té la ciutat de Lleida, i alhora també, que la creació de determinats equipaments al costat del complex educatiu pugui influenciar tant en les preinscripcions escolars, com també, en un canvi de centre educatiu de l’alumnat del barri, trencant així la important tasca de cohesió que s’està duent a terme als nostres centres.
Per això, demanem que els serveis que es desenvolupin a les instal·lacions del solar siguin compatibles amb el fet que hi hagi una escola, institut i escola bressol al costat.
Sol·licitem que es considerin i es valorin les diferents intervencions i millores que es puguin dur a terme als centres educatius per dotar-nos d’un valor afegit que ens faci singulars i o atractius a les famílies (projectes educatius innovadors i o distintius, equipaments o instal·lacions singulars (piscina coberta o altres).
Una de les peticions que fem és la reconversió del solar per a ús escolar, reivindicació que els centres educatius ja havíem proposat en anteriors ocasions, i que, actualment esdevé de major necessitat conseqüència de la situació sanitària viscuda amb la COVID-19.
Les raons que ens porten a fer aquesta petició són diverses:
1.- Manca d’espai
L’escola i l’institut tenen una manca d’espai per a realitzar activitats educatives i lúdiques. El disseny del complex educatiu escola-institut, que actualment compta amb un total de 950 alumnes (450 de l’escola i 500 de l’institut), disposa d’un pati compartit de 4.435m2 (descomptant l’hort). Per tant, la superfície de la qual disposa cada alumne és de 4,67 m2.
L’espai ha de donar resposta a les necessitats d’alumnes que van dels 3 als 18 anys, una franja d’edat molt àmplia amb necessitats cognitives, socials i motrius molt diferents. Aquest fet ocasiona dificultats i genera una necessitat a l’hora de gestionar els usos que se’n fa d’aquest espai:
- Horaris diferenciats. Per tal d’evitar coincidir les diferents franges d’edat, s’han establert uns horaris específics per l’escola i uns altres per l’institut.
- Horaris esglaonats. Donada la situació actual generada per la Covid-19, ha estat necessari crear horaris més esglaonats en totes les edats per respectar les mesures de prevenció.
- Ocupació continuada. L’espai està ocupat pràcticament durant tota la jornada lectiva.
- Acústica del pati i dificultats a les aules. Les finestres han de romandre obertes per afavorir la ventilació de les aules, això fa que el desenvolupament de les classes es vegi agreujat per les dificultats en l’acústica.
- Reducció d’activitats a l’interior. La dificultat de l’ocupació continuada al pati, la manca d’ombreig i la distribució dels espais, redueix la possibilitat de realitzar altres activitats polivalents tant lúdiques com educatives: psicomotricitat al pati a infantil, classes al pati a primària o l’educació física a secundària havent-la de realitzar a l’exterior del complex educatiu.
- Necessitat d’espai exterior. Per tot l’anterior, queda evident la manca d’espai interior la qual es podria suplir amb l’ús d’un espai verd exterior al costat del complex educatiu, i on, es podrien dur a terme les esmentades activitats en benefici dels infants i joves i alhora compatible amb el nou equipament comunitari.
2.- Transformació de l’espai d’esbarjo en clau coeducativa
El pati gira entorn a una pista central, un model de distribució que no afavoreix què es faci un ús igualitari de l’espai des d’un punt de vista coeducatiu. Disposar d’un espai complementari al pati actual facilitaria la creació d’un entorn divers i inclusiu que tingui en compte no només el gènere, sinó també, les característiques i necessitats de tots i totes les alumnes. La coeducació és un contingut que es contempla en els diferents currículums educatius vigents, és un tret d’identitat recollit en el PEC de l’escola i de l’institut i es promou per la llei com l’article 10 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
3.- Naturalització d’espais i creació de refugis climàtics
El pati actual és un espai poc naturalitzat el qual disposa de pocs recursos per fomentar el desenvolupament integral de l’alumnat en cada una de les etapes (3-18 anys).
Aquesta manca d’elements naturals i sobretot de zones d’ombreig, és un inconvenient que s’agreuja durant els mesos càlids, els quals els nostres infants i joves es veuen exposats a altes temperatures i a la radiació solar sense gaires opcions de disposar d’un refugi climàtic. La creació d’un espai verd naturalitzat al costat de l’escola serviria de refugi climàtic per l’alumnat, tant en horari lectiu com en les entrades i sortides escolars. Valorem també necessari naturalitzar el pati i poder fer un pas més en l’adhesió en l’Agenda 21 Escolar.
Cal recordar que la ciutat de Lleida es va adherir a la Declaració d’Emergència climàtica i ecològica el setembre de 2019, que preveu la creació de zones verdes, entre altres actuacions.
4.- La infància, joventut i les necessitats de desenvolupament
Des de la perspectiva d’una “Nova Sociologia de la Infància”, els infants són subjectes actius influenciats i influenciadors pel medi en el qual viuen, on expressen les seves necessitats, amb la finalitat de reconsiderar un espai que els sigui més enriquidor. La Convenció Internacional sobre els Drets de l’infant aprovada per l’Assemblea de les Nacions Unides reconeix el dret de l’infant a jugar (article 31) i al dret a un nivell de vida que permiti el seu desenvolupament físic, mental i espiritual (article 27).
Així doncs, la ciutat i l’Ajuntament de Lleida s’han sensibilitzat en diferents iniciatives fomentant la participació activa dels infants i joves, adherint-se així a convenis i projectes com:
- El Plenari dels Infants i Adolescents de Lleida des del 1998
- Lleida ciutat amiga de la Infància des del 2004
- Pla Educatiu d’Entorn al barri de Pardinyes des del 2004 (Patis Escolars Oberts al Barri)
- L’Observatori de la infància i adolescència i les famílies de la ciutat de Lleida des del 2009
- Pla local per a la infància de Lleida des del 2014
- La Città dei Bambini des del 2016 (1991 impulsat per Francesco Tonucci a Itàlia, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida)
- Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) des del 2016
- El Consell Assessor Municipal de la Infància i l’Adolescència des del 2020
Pels motius exposats anteriorment, i atenent als compromisos que la ciutat de Lleida ha adquirit en els diferents projectes esmentats, demanem que es considerin les nostres peticions i es pugui generar un projecte conjunt atenent a les necessitats de ciutat, alhora que les necessitats d’espai i instal·lacions dels centres educatius.
Així demanem la vostra adhesió i signatura d’aquests manifest.
ESCOLA LA MITJANA, INS LA MITJANA, AMPA ESCOLA LA MITJANA, AMPA INS LA MITJANA, AMPA EBM LA MITJANA
Mitjana es per les persones i mon education i esplai lliue
Fet! A veure si ho podem parar
Por el futuro de nuestros hijos no al albergue, si a la residencia pactada hace unos cuantos años
Jo estic a favor de promoure la creació d’albergs dignes per acollir migració, refugiats i tots aquells que es vegin amb una necessitat urgent.
Haurien de ser per un màxim de 50 persones, i que cada barri disposes d’un
Llegim amb profunda decepció el comunicat que la junta de l’AMPA de l’escola on hem portat els nostres tres fills -i on encara hi portem el petit- signa en contra de “determinats equipaments” que no gosa especificar, però que bé sabem es refereixen a l’Alberg per persones treballadores del camp i per persones en situació de sense llar.
El que genera inquietud a la junta de l’AMPA és “la influència en les preinscripcions escolars” que aquests serveis poden generar o fins i tot “canvis de centre educatiu” que segons ells podria afectar la “important tasca de cohesió” que es fa des dels centres.
No veiem com donar sostre i serveis bàsics a aquells que no els tenen pot ser una amenaça a la cohesió d’un centre educatiu. En tot cas, sigui benvinguda aquesta espurna de preocupació per la cohesió al barri. Tanmateix, potser seria més efectiu si l’orientessin contra la segregació escolar que es viu a la ciutat, de les més altes de Catalunya, i de la qual els centres de Pardinyes no se n’escapen. Aquesta segregació que separa la canalla en funció de l’origen -i en darrera instància dels seus recursos econòmics- sí que és una amenaça real a la cohesió, no tan sols d’un centre escolar o d’un barri, sinó de tota la societat.
Fins ara l’Escola La Mitjana s’ha identificat, com la resta de centres de la xarxa pública d’ensenyament, amb valors com la solidaritat, el respecte i la convivència. Uns valors que entenem que aquest comunicat vulnera. Per això, com a mare i pare de l’escola i socis de l’AMPA, volem manifestar que no ens sentim representats per aquest manifest. Entenem que va en contra de tot allò que volem que els nostres fills aprenguin a l’escola alhora que alimenta perillosos discursos de criminalització de la pobresa.
Aquest manifest te un formulari, aquest formulari porta més de 800 signatures recolzant unes mesures amb diàleg i amb consens, no volem imposicions unilaterals. Aquests son els valors que defensem.
No estic gens a favor de la construcció del macro alberg que es vol construir costat de l’escola La Mitjana. No té sentit que les Nene i nens estiguin al costat d’unes persones que tenen un perfil no compatible amb els valors educatius de qualsevol centre. Em refereixo, a les persones sense sostre que algunes tenen un perfil de persones amb problemes mentals i consumidores de substàncies psicotròpiques. En quant als temporers sense contracte amb origen i no treballen i es voldran allotjar en aquest equipament, només crearan aldarulls entre ells per les tensions que ells mateixos crearan. Per tant, aquest alberg s’ha d’ubicar lluny d’un centre escolar, sigui al mateix barri o en un altre punt de la ciutat adequat, això ho han decidit els polítics, qua han d’escoltar el descontent de la ciutadania que s’ha pronunciat clarament en contra.
Hola, que significa “que les nenes i nens estiguin al costat d’unes persones que tenen un perfil no compatible amb els valors educatius de qualsevol centre” ?
Una escola que rebutja un espai d’acollida i atenció a persones, és una escola que rebutja el valor de l’acollida, que nega l’educació en drets humans, i que no dona espai a la igualtat d’oportunitats. No podem tenir escoles així!
Tothom té dret a tenir un sostre, alimentació…. Una escola i un institut que rebutgen la cura social, la cura de les persones, és una escola anti-educativa.
Com a veïna del barri, m’entristeix profundament aquesta discriminació, i encara em produeix més tristesa que sigui un espai educatiu el que promocioni la divisió del barri i la discriminació de les persones.
Atender a las personas necesitadas es una obligación, pero no confundamos temporeros con la gente sin hogar, muchas veces con problemas mentales, consumidores de sustancias, que necesitan otro tipo de ayudas más específicas que comida y alojamiento, que deben ser atendidas en centros adecuados y por supuesto, no delante de un colegio, no me imagino una visita guiada a una narcosala para mostrar a nuestros hijos la realidad de la vida, ni eso les haría mejores personas. Por los problemas que han generado en otras zonas sabemos de de que estamos hablando y que ayudar es la manera de solucionar un problema, ponerlo delante de un colegio no lo es, es de ignorantes, atrevidos y que les importa más apuntarse el valor político del hecho, que las consecuencias en el futuro, lo podemos ver dia a cia en el Centre Històric. Y debemos recordar que esto es un MACROalbergue, con unas dimensiones muy muy grandes, para 150 personas, no pasará desapercibido para nadie, ni es un medio de inclusión adecuado, será un gueto, fuente de problemas en su alrededor, como lo ha sido el pavellón en los Campos Elíseos. Tenemos una Paeria que tiene políticas de izquierdas que las aplica con las formas de la derecha, ordeno y mando.
A favor del manifiesto y es más consideró que han sido demasiado neutrales y prudentes a la hora de exponer los problemas que esto conlleva alrededor de un centro, la realidad es que el 90% escogimos este centro para nuestros hijos fijandonos en unas condiciones que se verán gravemente alteradas si construïen ese macralbergue